CINEMA I LITERATURA. OCTUBRE 2023

CINEMA I LITERATURA. OCTUBRE 2023

PEL·LÍCULA:  INSUBMISES. Dones en lluita al Sàhara Occidental

Títol original: Insubmises. Dones en lluita al Sàhara Occidental (2023) 

Adreça: Laura Daudén i Miguel Angel Herrera

Producció: Forward Films

L’any 2022 un grup de dones sahrauís van elaborar i van llançar internacionalment un informe inèdit, “Que tot surti a la llum”, que recupera 81 testimoniatges de violacions de drets humans comeses per les forces marroquines entre 1975 i 2021. L’informe, d’accés lliure, editat en paper i en format digital, compta a més amb un resum gràfic editat en basc, castellà, àrab i anglès.

L’objectiu del documental “Insubmises” és contar la història de les dones que han participat i fet possible aquesta iniciativa, fent visible el seu triple rol de víctimes, investigadores i activistes.

La pel·lícula parteix dels relats i memòria d’aquestes dones, que es van coneixent al llarg de la projecció, per a construir un homenatge a l’experiència de resistència de les dones sahrauís, tot un exemple i inspiració per al seu poble i per a totes aquelles persones que lluiten per la llibertat i la justícia en el món. 

“Insubmises, dones en lluita al Sàhara occidental”, ha estat realitzat i finançat per Hegoa (Institut d’Estudis sobre Desenvolupament i Cooperació Internacional de la Universitat del País Basc), i Euskal Fondoa que és l’associació d’entitats locals basques cooperants; està produïda per Forward Films, productora creada en 2012, al Brasil i Colòmbia, amb l’objectiu de posar el cinema al servei d’organitzacions i moviments socials que lluiten pels drets humans i la justícia social.

Aquest documental es va projectar en  l’Horta de Tetuan (Madrid) el mes de juliol i vam tenir la sort de comptar amb la presència de Jadiyetu el Mohtar, delegada del Front Polisario a Madrid i membre de la Unió Nacional de Dones Sahrauís. Ella va fer la presentació del documental i vam mantenir un interessant col·loqui en finalitzar el mateix.

En els següents enllaços trobareu un resum gràfic de l’informe “Que tot surti a la llum” en el qual es basa el documental i  tota la informació necessària per a sol·licitar-lo i projectar-lo en els vostres centres si us interessa. 

https://publicaciones.hegoa.ehu.eus/uploads/pdfs/617/M-7025_resumen-grafico_cast.pdf.pdf?1652880558

¿Quieres organizar una proyección de ‘Insumisas’?

LLEGIR ET PORTA MÉS LLUNY

ESCUELA DE APRENDICES
GALAXIA GUTENBERG

 

 

Aquest assaig, publicat ja fa un temps en Galàxia Gutenberg i al qual ha seguit un altre titulat Dolentes companyies, ens dona la possibilitat de tornar al llibre com si es tractés d’una “caixa d’eines” i repensar no tant “com educar? sinó com volem ser educades i educats?”

Per a sentir la força d’aquesta pregunta cal “veure’s aprenenta amb les altres persones en aquests tallers que són les escoles per les quals anem transitant”. Volem assajar juntes les maneres de representar i veure’ns en el món o en els seus marges. Això implica que aprenc de la persona que sap i que aquesta mateixa, conscient dels seus límits, també està aprenent en el procés. Aprenem d’i amb les i els altres.

Aquesta presa de consciència necessita del “cos a cos” i és tan potent com ho és la invitació al “veuen, pensarem això juntes!”. El sí, l’acceptació no està assegurada perquè ens pot atrapar la vergonya i la por. Per tant, la necessitat de treballar el vincle serà costosa però inevitable i posarà les condicions per a aquest “fes amb mi!”.  És això el que en aquest assaig se’ns proposa com “l’art educatiu de l’acolliment amb la paraula, la mirada, els gestos i els silencis”.

En aquesta possible trobada anirem desenvolupant “un punt de vista” que m’ajudi a pensar, per una o un mateix i amb les altres persones,  els greus i complexos problemes del món. Es tractaria de “llegir el present i poder elaborar el futur” reconeixent tant els nostres límits com “la incertesa”, un altre gran tema que desenvolupa la filòsofa Marina Garcés.

Ens podem quedar amb aquesta idea: tractem de llegir i comprendre el nostre temps; atrevim-nos a “no saber” i siguem conscients de la desproporció tant en el que entenem i no, i del que podem fer o no. Busquem les veus i els sabers dels absents en el discurs dominant i continuem convidant i acollint.