Amb fanfàrria

Títol original: A Fanfare 

Any: 2024 

Durada: 103 mn 

País: França 

DIrecció: Enmanuel Courcol 

Guió: Enmanuel Courcol; Irene Muscari 

Repartiment: Benjamin Lavemhe; Pierre Lottin; Sarah Suco… 

Guanyadora del premi del públic al 72 festival de Sant Sebastià 2024 

Nominada a: 

Millor pel·lícula Millor actor principal (Benjamin Lavernhe) 

Millor actriu secundària (Sarah Suco) 

Millor actor revelació (Pierre Lottin) 

Millor guió original (Emmanuel Courcol (Irène Muscari) 

Millor muntatge (Guerric Catala) 

Millor so (Pascal Armant, Sandy Notarianni, Niels Barletta) 

La idea original d’aquesta pel·lícula són els llaços fraternals, l’atzar i el determinisme social. Thibaut (Benjamin Lavernhe) director d’una famosa orquestra internacional, que viatja pel món, s’assabenta que va ser adoptat per una família i alhora, per atzar, descobreix l’existència d’un germà petit, Jimmy (Pierre Lottin) que treballa en una cafeteria d’una escola i toca el trombó en una petita banda de música. Tot plegat els separa excepte l’interès per la música. En aquella petita banda, formada per persones de totes les edats en què ni tan sols el director sabia llegir música, Thibaut va descobrir la importància de les bandes de música com a vincle social i emocional: una família i una forma de vida, un remei contra l’aïllament i l’omnipresència de les pantalles., i en detectar les excepcionals habilitats musicals del seu germà, Thibaut es proposa reparar la injustícia del destí.. Jimmy llavors comença a somiar amb una altra vida.