La FESC és lʼesdeveniment anual de trobada i exposició del moviment dʼEconomia Social i Solidària. Se celebra anualment el darrer cap de setmana d’octubre al recinte fabril de la Fabra I Coats (Barcelona). Reuneix habitualment unes 200 expositores en una mostra d’entitats i projectes d’ESS, amb un programa d’un centenar d’activitats i espais de trobada.
Aquest any, dins la IX Edició de la FESC, celebrada del 21 al 23 d’octubre, va tenir lloc un Conversatori o taula rodona en què van participar:
. Jordi Estivill sociòleg cooperativista i membre de FESC (Xarxa d’Economia Solidària) i fundador de RIPESS-Europa.
. Javier Eguiara de Finantzaz Haratago, cofundador i president de l’Associació Crane Spirit VSLA a Busulani, Uganda.
. Claudia Álvarez de la Universitat del Buen Vivir i Coordinadora de la Campa ny a p e r un Curriculum Global de l’Economía Social i Solidaria.
. Claudia Caballero de Multitrueke Mixihuka.
El Conversatori va ser moderat in situ per Assumpta Zapata de la Xarxa de Educador e s i Educadors p er a una ciudadanía global i online per Itziar Morante de Elkacredit-Red Finantzaz Haratago. Vam comptar, via zoom, amb la participació de 19 persones i amb les interessants intervencions de Dora Romero de Mèxic, professora d’Economia de la Universitat i vinculada a Ecoaldeas; Heloísa Primavera de RedLases i Rogério Dalló de COLACOT.
La taula rodona la va iniciar Jordi Estivill, que ens mostrà com el cooperativisme que ell ha estudiat, presenta a les seves arrels els principis que defensa el Buen Vivir. Tot i que el mateix Jordi Estivill planteja dubtes sobre el fet de què el concepte del Buen Vivir, tal com es planteja actualment a Amèrica Llatina, hagi quallat a Europa, ja que això suposaria un canvi de paradigma que fins ara no s’ha observat.
Javier Eguiara ens va relatar com des de Finantzaz Haratago parteixen de teories, com la de Economia Dònut, que promouen el satisfer les necessitats humanes amb el límit de l’explotació dels recursos finits. Des de la seva associació, volen difondre la necessitat de posar la vida de les persones a l’objectiu central de tota activitat. Per això s’involucren amb altres xarxes similars de l’Estat i elaboren documents i materials per a l’Educació Secundària i el Batxillerat. Els materials són d’ús lliure i estan disponibles a la seva web.
Claudia Álvarez de la Universitat del Buen Vivir, coordinadora de la Campanya per un Currículum Global de l’Economia Social Solidària, ens ha narrat l’evolució de la Campanya que va néixer del Fòrum d’Economia Transformadora fa 6 anys. Claudia recorda els espais que conflueixen en els mateixos objectius, com ara la Càtedra Oberta i els espais de diàleg amb processos de formació i investigació.
Dins del Buen Vivir es produeix una trobada amb la Natura i l’economia dels territoris. Sobre aquesta economia de les pràctiques, hi ha una obligació de visibilitzar-les i de donar a aquestes pràctiques caràcter epistemològic, situant-les a la mateixa alçada de les consideracions teòriques. Durant aquests 6 anys, la campanya ha girat al voltant de 4 eixos principals: • Consult e s populars
- Carta dels 17 principis
- Didàctica del Buen Vivir.
- Mapa col ·l aborati u de pràcti que s i experièncias
Claudia Caballero des de Mèxic, ens ha presentat diferents iniciatives d’economia solidària, com ara les monedes socials o comunitàries.
Ens ha recordat que hem de canviar el sistema actual, que ens diu que l’important és tenir, per la concepció que ens porta a valorar la importància de l’ésser, viure aquí i ara, en plenitud i bellesa. El paradigma a canviar és el de l’escassetat pel de l’abundància.
Així s’iniciava la Fira d’Economia Social i Solidària d’aquest any, amb el Conversatori que ens va permetre analitzar les teories que des del Cooperativisme fins al Buen Vivir, aterren a les pràctiques com les que posen a la vida i les persones al centre, lluny del sistema econòmic imperant, recolzant les iniciatives locals de multitrueke i moneda social.