En aquest document s’exposa la importància del Projecte Educatiu de Centre (PEC) per entendre l’educació escolar com inserida en la xarxa social educativa i comunitària, interactuant amb ella. L’educació per al desenvolupament d’una ciutadania activa, capacitada per a la vida en comú, compromesa en els valors democràtics, que defensa la universalitat dels drets humans mitjançant una ètica de la responsabilitat, no pot quedar reduïda a l’horari estricte d’una assignatura. Cal que, tant el currículum escolar com l’organització del centre esdevinguin una comunitat de comunicació i de participació que integri estudiants, professorat, famílies, comunitat i administració local, administració educativa, ONG i totes aquelles agències i associacions que tenen històries per compartir.

Informe desenvolupat per Intermón Oxfam amb les aportacions al procés de desenvolupament de la LOE, que el Ministeri d’Educació i Ciència va convocar per participar a organitzacions i entitats. Aquest informe defensa que educar per a una ciutadania global significa educar per a la intenció que es produeixi una transformació progressiva en els valors, en les actituds i en els comportaments del nostre alumnat. Per assolir aquest objectiu cal que preparem el nostre alumnat per a l’exercici de la ciutadania des d’una perspectiva global (fomentant el respecte i la valoració de la diversitat, el respecte dels drets humans, el respecte pel medi ambient i el consum responsable, etc.) i apostar clarament...

En la seva conferència,Óscar Jara ens proposa fer una reflexió a partir de la seva experiència en les xarxes en què ha participat en els darrers vint anys. Molt particularment, se centra en l’experiència de la xarxa centreamericana-mexicana d’educació popular ALFORJA, creada el 1981, de la qual és coordinador des del 1982. En aquest article, l’autor va plantejant aspectes i reflexions que sota el seu punt de vista s’han de tenir en compte en el treball en xarxa.

Óscar Jara acaba aquest article citant la frase següent de Paulo Freire: “L’educació alliberadora per ella sola no produeix el canvi social. Però no podrà haver-hi canvi social sense una educació alliberadora”. Aquesta cita, a mode de conclusió, reflecteix el contingut i les reflexions que Óscar Jara desenvolupa en el seu article, en el qual afirma que l’opció per una educació popular alliberadora és una opció per un canvi social del qual l’educació forma part; una opció que també significa la confiança, l’esperança que els valors ètics es poden realitzar en la història i que els educadors i educadores tenen una responsabilitat en la seva consecució.

Aquest manifest ha estat elaborat col·lectivament per organitzacions i educadors i educadores de diversos paÏsos fermament convençuts que és possible la construcciód’un món diferent, impulsat per una educació amb capacitat de transformar. Per aconseguir-ho, considerem que és urgent promoure l’Educació per a una ciutadania global a l’escola, en el marc de l’educació per a la vida. Entenem com a tal una educació que contribueix a la formació de ciutadans i ciutadanes responsables, compromesos amb la justícia i amb la sostenibilitat del planeta, que promou el respecte i l’estima de la diversitat com a font d’enriquiment humà, la defensa del medi ambient i el consum responsable, el respecte dels drets humans...

El I Seminari Educar per a una Ciutadania Global, celebrat a Las Matas (Madrid) el 6, 7 i 8 de juliol del 2006, va marcar l’inici d’un procés que tenia com a meta treballar per una educacióque contribueixi a fer realitat un somni compartit: el d’un món més equitatiu i solidari. Més de noranta persones van compartir aquest repte. La convocatòria convidava a reflexionar sobre la pràctica docent, a analitzar la nostra realitat i a fer-nos noves preguntes. El resultat va ser un cúmul d’aprenentatges personals i col·lectius. Alguns es presenten en aquesta memòria. Sumari de la memòria: Presentació Educar per a la ciutadania global Connectant mons: una proposta telemàtica...