Història d’una mestra (1990) és una novel·la de Josefina Aldecoa que narra la vida de Gabriela López, una jove mestra republicana que lluita per l’educació a l’Espanya de principis del segle XX. Aquesta obra literària s’ha convertit en un referent educatiu i feminista, essent part d’una trilogia, Mujeres de negro (1994) i La fuerza del destino (1997), que retrata l’evolució de la dona espanyola durant dècades crucials de la nostra història.
Gabriela, protagonista d’Historia de una maestra, representa l’ideal educatiu republicà, defensant una pedagogia moderna i progressista que xoca amb la mentalitat tradicional de l’entorn rural espanyol. La novel·la abasta des del 1923 fins al 1936 i a través de les seves pàgines seguim a Gabriela des dels seus primers anys com a docent fins a l’esclat de la Guerra Civil.
Josefina Aldecoa, autora de l’obra, va néixer el 1926. Va ser escriptora, pedagoga i fundadora del col·legi Estilo de Madrid. La seva experiència educativa directa es reflecteix en cada pàgina d’Historia de una maestra, on plasma amb autenticitat els desafiaments de l’ensenyament a l’Espanya del segle XX.
Aquesta novel·la de Josefina Aldecoa i adaptada per Aurora Parrilla s’ha estat representant a Madrid des del 21 de novembre fins a l’11 de gener al Teatre Valle Inclán.
En paraules d’Aurora Parrilla: La mare de Josefina Aldecoa, mestra de la Segona República, va dir: “Només a través de l’educació es pot transformar una societat”. Aquesta frase viatja per tota l’obra amb l’única finalitat d’arribar fins a vosaltres. Aquest relat ens recorda que un dia hi va haver qui va somiar amb un país més lliure, menys fosc. D’aquest somni va néixer la Segona República espanyola, carregada d’aules, de llibres, de música, de poesia, de cultura. Crec que el primer pas del canvi és l’esperança. Per això, aquest text intenta ser un crit esperançador perquè tornem a creure en el poder transformador de l’educació i puguem fer-ho realitat sense importar el sistema polític ni la ideologia. Perquè educar, tant se val el moment històric, està per sobre de tot això.